Diuen que una de les coses més meravelloses de la vida és trobar una persona amb qui tinguis una afinitat quasi completa, amb qui t'entenguis d'una manera quasi superposable, sense judicis ni prejudicis. Nosaltres, i segurament molts de vosaltres, hem trobat aquesta amistat perfecta amb la meravellosa persona que és la Xisca.

Xiscu, Xisca, Xis, Francisca, Francisqueta, Franchesca, Xiscote, mil noms per algú amb mil facetes: la Xisca de festa, la Xisca de confidències, divertida, boja i alhora absolutament sensata, una gran professional i excel·lent amiga, la millor companya del viatge que és la vida. Com moltes vegades ens dit ella, el major èxit de la seva vida és invisible i alhora sòlid i tangible, són les persones que la rodegen i l'estima mútua que es transmeten.

Després de tots aquests anys compartint moments amb ella, podríem dedicar milers i milers de paraules per donar-vos motius per escriure-li, però no crec que sigui necessari. Ens agradaria, doncs, que féssim tots servir aquest blog per fer-li arribar a la Xisca, el dia 1 d'Agost, dia del seu aniversari, una mostra en quatre ratlles del que significa per a tots nosaltres haver tingut el plaer d'haver-la conegut.

Sentiu-vos, doncs, còmodes i compartiu unes línies, un vídeo, una foto o el que volgueu per fer-li arribar aquest regal a la Xisca, perquè encara que alguns de nosaltres estarem lluny, pugui tenir un trocet de cadascú el dia que fa 27 anys.

Xisqueta, t'estimem


Gràcies per la vostra complicitat


domingo, 29 de julio de 2012

Xisquèèèèèè!!

Au idò! Aqui arrib jo fent tard! Jo que sempre he pretès ser una persona ordenada i puntual (i no ho he aconseguit mai)... A lo que anàvem... MOLTES FELICITATS!!
Venia amb mil coses al cap per dir i ara no sé ni per on començar... Bé, suposo que haver-te conegut ha estat molt gran, però que després de quasi 10 anys segueixis aquí i sent com ets ho és més encara! Les circumstàncies canvien però segueix tot igual :) Així que els meus desitjos per tu van en aquest sentit, que tot et vagi molt bé però que segueixi tot com fins ara! (egoïsta? noooo)

Per cert, m'acabo d'assabentar de que vas a San Francisco o tinc mala memòria? (o m'ho vas dir a la boda d'en Fèlix...). Bé, no crec que ens veiem abans de que marxis, però que vagi genial i a disfrutar-ho al màxim! Fins quan t'hi estàs? Et vindria a veure eh, però no sé ni on seré jo d'aquí 3 mesos...

Acabo ja amb un petó ben gros i una abraçada ben forta!!
Fins aviat!
Lluís


P.S.: si vas a casa pots telefonar sa policia local per si han trobat sa meva cartera? :-P
Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)