Bonica, preciosa meva! 

Ja han passat tres anyets des de que ens vam conèixer?... Encara recordo els primers dies...

A través del ball (tant important per nosaltres) vam tenir la sort de trobar-nos. Tampoc va ser casual, ràpidament ens vàrem adonar que ja feia molt de temps que ens coneixíem, i per fi, la vida ens donava l'oportunitat de creuar-nos en aquest camí tan màgic!

Enteníem per què ens havíem trobat, i no podiem parar de compartir moments, històries, gestos, alegries, tristeses... però sempre d'una manera molt especial i que en poques persones pots trobar. És per això que t'agraeixo de tot cor, que m'hagis cedit un trosset de tú. Un trosset de tú, que encara que sembli petit, està ple de sorpreses: una alegria preciosa, un saber estar, una tendresa, una comprensió, una empatia, un optimisme excel.lent, una intel.ligència sana, una generositat infinita... tantes coses! M'has ensenyat un tros més del camí, m'has ajudat a créixer i m'has fet somriure tantes vegades.... 

T'ESTIMO MOLTÍSSIM!