Per molts anys Xisca!!   m’ho han posat una mica difícil... perquè potser et coneixo menys que la majoria de grans amics que ja han escrit al teu blog... però intentaré deixar-hi la meva empremta, escriure’t allò que em fa pensar en tu.   Si tanco els ulls, em vé el teu somriure, no recordo el moment d’on ni quan ens vam conèixer, segurament en algun passadís del Penyafort. Però del que estic plenament convençuda, és que duies la teva gran rialla a la cara, desprenent alegria. Després van passar uns anys on ens vam perdre la pista, per després retrobar-nos gràcies a Marta... i, estic tant contentat! Un cop els camins es creuen per segona vegada, és per no tornar-se a separar! Podria utilitzar un bon grapat d’adjectius que et defineixen, i que ja els han escrit aquí... però sí que m’agradaria dir-te, que fas sentir realment a gust a tothom que et rodeja o que comparteix un moment, encara que curt, amb tu.   Et deixo una de les meves cites preferides, de Le petit prince:   “On ne voit bien qu'avec le cœur ; l'essentiel est invisible pour les yeux”   (a falta d’una foto d’algun Morro’s party que no he trobat malgrat haver remenat un munt de fotos :p)    

Et desitjo uns magnífics 27!!!!

Clara