Què difícil se fa
escriure a algú com tu Xisqueta, algú amb qui he compartit tantíssimes de coses,
tantes festes, tantes Cloves, tantes alegries i, també alguna que altra pena. Quantes
vegades me vares dir “i aquesta vegada què t’ha fet?”. En aquells Dark Ages, me
vares demostrar lo íntegra que ets com a persona, posant per davant el que tu
consideraves que estava bé a sa teva amistat amb una amiga d’infància. De
veres, encara me fascina es teu comportament en aquells moments… Homo, sa veritat és que ara vist en
perspectiva era ben culebron tot allò ;p
I bé, d’allà ença
ha plogut i molt! Sobretot per Limoges, a Barcelona no tant... No te pots
imaginar sa ràbia que me fa no poder estar amb tu es dia de sa teva festa, així
que ja trobarem sa manera de tornar-la a celebrar a part o banda ok?
M’encanta que l’atzar
ens torni a apropar de tant en tant, i estic super content d’haver tornar a
estar tan a prop teu aquest any, i també d’haver conegut un poc més “ton autre
moitié”, en Borget. M’agrada veure-vos tant bé! A més, fa una parella perfecte
amb mi, intentant seguir es vostro ritme i emmalaltint cada cap de semana...
I res, només
desitjar-te molts anys i bons! I que esper no perdre’t sa pista mai!!!
Una besada enorme
i mos veim aviat!
Biel (o séase Gabri)
No hay comentarios:
Publicar un comentario