Diuen que una de les coses més meravelloses de la vida és trobar una persona amb qui tinguis una afinitat quasi completa, amb qui t'entenguis d'una manera quasi superposable, sense judicis ni prejudicis. Nosaltres, i segurament molts de vosaltres, hem trobat aquesta amistat perfecta amb la meravellosa persona que és la Xisca.

Xiscu, Xisca, Xis, Francisca, Francisqueta, Franchesca, Xiscote, mil noms per algú amb mil facetes: la Xisca de festa, la Xisca de confidències, divertida, boja i alhora absolutament sensata, una gran professional i excel·lent amiga, la millor companya del viatge que és la vida. Com moltes vegades ens dit ella, el major èxit de la seva vida és invisible i alhora sòlid i tangible, són les persones que la rodegen i l'estima mútua que es transmeten.

Després de tots aquests anys compartint moments amb ella, podríem dedicar milers i milers de paraules per donar-vos motius per escriure-li, però no crec que sigui necessari. Ens agradaria, doncs, que féssim tots servir aquest blog per fer-li arribar a la Xisca, el dia 1 d'Agost, dia del seu aniversari, una mostra en quatre ratlles del que significa per a tots nosaltres haver tingut el plaer d'haver-la conegut.

Sentiu-vos, doncs, còmodes i compartiu unes línies, un vídeo, una foto o el que volgueu per fer-li arribar aquest regal a la Xisca, perquè encara que alguns de nosaltres estarem lluny, pugui tenir un trocet de cadascú el dia que fa 27 anys.

Xisqueta, t'estimem


Gràcies per la vostra complicitat


sábado, 28 de julio de 2012

Diuen que més val tard que mai, o sigui que aquí tens el meu trocet de felicitació... Em podria allargar fins a escriure un llibre parlant de tot el que em viscut juntes, de com hem rigut, plorat, fet el boig i de totes les coses que hem compartit. Encara que estiguem a quilòmetres de distància, sempre et tinc present i quan ens veiem (que per cert no pot tornar a passar que estiguem tant de temps sense veure'ns) és com si no hagués passat el temps... Bé, principalment moltes felicitats, encara que aquest any et podré donar els molts anys en persona. Quina il·lusió!!!


Aquí et poso una foto que m'encanta de quan vas venir a Leeds i aprofito per donar-te les gràcies per haver vingut a veure'm a cada banda on he estat. Ara em toca a mi venir a San Francisco. Quines ganes!!!


I ja una última coseta molt nostra. Tu ja saps com continua la nostra versió...


Mil petonets nina! T'estimo moooooolt!

Teresa


No hay comentarios:

Publicar un comentario